Les 13 cambres de comerç de Catalunya cobreixen tot el territori català. Exerceixen a nivell local i en l’àmbit del conjunt de Catalunya les seves finalitats de representació dels interessos econòmics generals, col·laboració amb les administracions i la prestació de serveis a les empreses.

Les corporacions de comerciants, industrials i naviliers tenen una llarga tradició a Catalunya. Remuntant-se en la història, les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació són hereves de la Llotja de Mar, el Consolat de Mar i la Junta de Comerç, entitats que han format part de la realitat institucional de Catalunya tant en el vessant representatiu de les activitats econòmiques com de col·laboració amb l’Administració.

En l’actualitat, a Catalunya hi ha tretze cambres de comerç amb seu a Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Palamós, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Tortosa i Valls.

La història secular i la capil·laritat territorial de les tretze cambres, amb les seves delegacions, constitueix un actiu imprescindible del teixit econòmic i productiu de Catalunya, dins d’una economia globalitzada amb presència de més de 13.000 cambres de comerç arreu del món.

En aquest context, les cambres es configuren com a corporacions de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar, reconegudes com a òrgans consultius i de col·laboració amb les administracions públiques. Estan dotades de funcions publico-administratives atribuïdes per la llei i exerceixen la representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació.

Aquestes corporacions, amb estructura i funcionament democràtics i integrades per totes les empreses de la seva demarcació, gaudeixen de plena autonomia d’actuació i econòmica, sota la tutela administrativa de la Generalitat de Catalunya i la fiscalització de la Sindicatura de Comptes sobre els ingressos de caràcter públic.